[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”right” custom_margin=”||||false|false” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_text][et_pb_gallery gallery_ids=”29,30″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_margin=”|1em||0px|false|false” animation_style=”fade” animation_delay=”450ms” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_gallery][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”Ferran de Sagarra i la sigil\u00b7lografia” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” min_height=”450px” height=”65%” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”95%” max_width=”none” module_alignment=”center” custom_margin=”2em|2em|3em||false|false” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][dnxte_masonary gallery_ids=”31,32,33,34″ thumb_size=”medium” dnxte_columns=”2″ dnxte_show_caption=”on” dnxte_caption_position=”lightbox” dnxte_details_position_on_lightbox=”bottom_image” dnxte_msnary_overlay_bg_color=”RGBA(255,255,255,0)” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” animation_style=”slide” animation_direction=”bottom” animation_delay=”400ms” hover_transition_delay=”100ms” sticky_position=”top_bottom” enable_grid_motion=”on” scroll_vertical_motion_enable=”on” scroll_fade_enable=”on” global_colors_info=”{}” custom_css_main_element_last_edited=”on|phone”][\/dnxte_masonary][\/et_pb_column][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_heading title=”Ferran de Sagarra i la sigil\u00b7lografia” admin_label=”Ferran de Sagarra i la sigil\u00b7lografia” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_font=”|700|||||||” title_text_align=”left” title_font_size=”4em” background_color=”#dbbe32″ max_width=”80%” height=”40%” max_height=”40%” custom_margin=”|4em|||false|false” custom_padding=”|1em||2em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”top” animation_delay=”450ms” global_colors_info=”{}” custom_css_main_element_last_edited=”on|phone”][\/et_pb_heading][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” text_font_size=”1.5em” background_color=”#e5e5e5″ custom_margin=”|2em|||false|false” custom_padding=”1em|1em|1em|3em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”bottom” animation_delay=”650ms” global_colors_info=”{}” custom_css_main_element_last_edited=”on|phone”]<\/p>\n
La figura de l\u2019historiador barcelon\u00ed Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939) \u00e9s cabdal per comprendre els inicis dels estudis sigil\u00b7logr\u00e0fics a Catalunya. Fou el primer estudi\u00f3s que sistematitz\u00e0 els nostres segells medievals i de fer-ho en catal\u00e0, com queda de manifest en la seva obra mestra, Sigil\u00b7lografia catalana: inventari, descripci\u00f3 i estudi dels segells de Catalunya<\/em> (1915-1922-1932), de cinc volums, que guany\u00e0 el Premi Martorell i el Premi Raoul Duseigneur de l\u2019Institut de France.<\/p>\n Durant les seves recerques, reun\u00ed una nombrosa documentaci\u00f3 i un important conjunt d\u2019empremtes que ell mateix obtenia dels segells que estudiava i que reprodu\u00ed en els seus treballs. Aquests materials han estat preservats, la majoria, a la Biblioteca de Catalunya i a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat de Barcelona, i inclouen des de la seva documentaci\u00f3 personal (cartes i manuscrits) fins a m\u00e9s de cinc mil empremtes (majorit\u00e0riament de segells i d\u2019unes cinc-centes monedes).<\/p>\n Ferran de Sagarra tamb\u00e9 exerc\u00ed la pol\u00edtica. Fou regidor de l\u2019Ajuntament de Barcelona (1906-1909) i diputat de la Mancomunitat de Catalunya (1923). El 1920 ingress\u00e0 a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica) i del 1930 al 1932 presidi l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, a m\u00e9s de ser membre de l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueol\u00f2gica Tarraconense i de l\u2019Academia de la Historia de Madrid. El 1917, ced\u00ed a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans la propietat del poblat ib\u00e8ric del Puig Castellar, del qual, durant els estius de 1904 i 1906, havia pagat els treballs d\u2019excavaci\u00f3.<\/p>\n Les publicacions de Ferran de Sagarra s\u00f3n encara avui de gran utilitat per als sigil\u00b7l\u00f2grafs, que sovint esmenten el seu treball en llurs estudis.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”Numism\u00e0tica i sigil\u00b7lografia” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” background_color=”#D6D6D6″ min_height=”450px” height=”65%” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”2_3,1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”95%” max_width=”none” module_alignment=”center” custom_margin=”2em|3em|3em||false|false” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_heading title=”Numism\u00e0tica i sigil\u00b7lografia” admin_label=”Numism\u00e0tica i sigil\u00b7lografia” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_font=”|700|||||||” title_font_size=”4em” background_color=”#dbbe32″ max_width=”70%” height=”20%” max_height=”30%” custom_margin=”|4em|||false|false” custom_padding=”|1em||2em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”right” animation_delay=”50ms” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_heading][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” text_font_size=”1.5em” background_color=”#e5e5e5″ custom_margin=”|2em|||false|false” custom_padding=”1em|1em|1em|3em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”left” animation_delay=”100ms” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n La numism\u00e0tica \u00e9s una ci\u00e8ncia que estudia l\u2019origen i el desenvolupament de la moneda, com a testimoniatge hist\u00f2ric, social, econ\u00f2mic i art\u00edstic, i tamb\u00e9 dels bitllets de banc, les medalles, les condecoracions, els bons, els vals, els gitons i altres objectes paramonetaris, i, en general, de tot instrument emprat per a facilitar les transaccions.<\/p>\n La sigil\u00b7lografia \u00e9s una ci\u00e8ncia que estudia els segells (que autentifiquen els documents p\u00fablics i privats a trav\u00e9s de les \u00e8poques), en la seva integritat f\u00edsica o objecte material art\u00edstic, per\u00f2 tamb\u00e9 en la seva qualitat formal, tant representativa com de validaci\u00f3.<\/p>\n Numism\u00e0tica i sigil\u00b7lografia s\u00f3n ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria que tenen elements en com\u00fa, cada ci\u00e8ncia \u00e9s de gran utilitat a l\u2019altra i a aquelles amb les quals tenen correlaci\u00f3, com l\u2019arqueologia, la iconografia o l\u2019her\u00e0ldica. De fet, moltes inc\u00f2gnites que s\u2019han plantejat a la numism\u00e0tica s\u2019han resolt gr\u00e0cies a la sigil\u00b7lografia.<\/p>\n Aix\u00ed, monedes i segells, almenys als temps medievals, solien ser fets pels mateixos artistes, amb uns procediments forca similars i amb manlleus tipol\u00f2gics entre uns i altres, fet que ha perm\u00e8s, per comparaci\u00f3, resoldre atribucions, identificar llinatges, determinar la cronologia de les peces o documentar la moneda municipal o l\u2019eclesi\u00e0stica de diferents parr\u00f2quies.<\/p>\n Segells i monedes eren emanacions del poder, generalment del sobir\u00e0 per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres c\u00e0rrecs importants, com els eclesi\u00e0stics o els senyors feudals; per aix\u00f2 ambd\u00f3s solen presentar elements al\u00b7lusius a l\u2019autoritat o a la legitimitat. Tanmateix, el segell, en formar part del document amb que est\u00e0 unit, limitava el seu contingut als elements directes del poder, com ara el nom del titular, la seva her\u00e0ldica i els seus t\u00edtols, mentre que la moneda, en circular entre la poblaci\u00f3, la feia m\u00e9s apta per a la propaganda institucional.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][dnxte_masonary gallery_ids=”35,36,37,38,39,40″ thumb_size=”medium” dnxte_columns=”2″ dnxte_show_caption=”on” dnxte_caption_position=”lightbox” dnxte_details_position_on_lightbox=”bottom_image” dnxte_msnary_overlay_bg_color=”RGBA(255,255,255,0)” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” animation_style=”slide” animation_direction=”left” animation_delay=”500ms” animation_starting_opacity=”7%” hover_transition_delay=”100ms” sticky_position=”top_bottom” enable_grid_motion=”on” scroll_vertical_motion_enable=”on” scroll_fade_enable=”on” global_colors_info=”{}”][\/dnxte_masonary][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”El segell: del passat medieval al moment actual” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” min_height=”450px” height=”65%” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”95%” max_width=”none” custom_margin=”2em|2em|3em||false|false” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][dnxte_masonary gallery_ids=”41,42,43,44,45,46″ thumb_size=”medium” dnxte_columns=”2″ dnxte_show_caption=”on” dnxte_caption_position=”lightbox” dnxte_details_position_on_lightbox=”bottom_image” dnxte_msnary_overlay_bg_color=”RGBA(255,255,255,0)” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” animation_style=”slide” animation_direction=”left” animation_delay=”650ms” hover_transition_delay=”100ms” sticky_position=”top_bottom” enable_grid_motion=”on” scroll_vertical_motion_enable=”on” scroll_fade_enable=”on” global_colors_info=”{}”][\/dnxte_masonary][\/et_pb_column][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_heading title=”El segell: del passat medieval al moment actual” admin_label=”El segell: del passat medieval al moment actual” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_font=”|700|||||||” title_text_align=”left” title_font_size=”4em” background_color=”#dbbe32″ max_width=”80%” height=”40%” max_height=”40%” custom_margin=”|4em|||false|false” custom_padding=”|1em||2em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”top” animation_delay=”700ms” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_heading][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” text_font_size=”1.5em” background_color=”#e5e5e5″ custom_margin=”|2em|||false|false” custom_padding=”1em|1em|1em|3em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”bottom” animation_delay=”850ms” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n El segell, com a matriu, era conegut pels antics imperis (des dels mesopot\u00e0mics fins als romans) i es continu\u00e0 utilitzant durant segles, per\u00f2 \u00e9s a l\u2019edat mitjana, als segles XIV i XV que abunden en ser utilitzats per reis, nobles, eclesi\u00e0stics i administracions, i tamb\u00e9 per particulars que l\u2019usaven com a signatura.<\/p>\n La matriu \u00e9s un motlle que presenta, en negatiu, aquelles figures, emblemes i car\u00e0cters que el seu titular desitja marcar en positiu en una empremta en relleu. Estava feta d\u2019un material r\u00edgid perqu\u00e8, en pr\u00e9mer-la sobre una mat\u00e8ria blana (com la cera o el lacre), hi origin\u00e9s el segell. Aquest, a m\u00e9s de ser un objecte art\u00edstic, era sobretot part integrant del document (acta, carta, decret, tractat, ordre…) al qual estava adherit, donava validesa legal i produ\u00efa l\u2019efecte de tipus jur\u00eddic-administratiu. El segell acostumava a estar aposat o penjat del document (escrit generalment amb tinta sobre pergam\u00ed) i s\u2019hi subjectava per la fixaci\u00f3 del propi material o per un fil, cinta o cord\u00f3.<\/p>\n Existeix, per tant, una relaci\u00f3 intima entre document i segell, de manera que, encara que num\u00e8ricament siguin dos objectes diferents amb funcions i caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, en unir-se constitueixen una unitat. Document i segell es necessiten i es complementen pel que fa a valor i significat jur\u00eddic del conjunt, de manera que, en separar-se, tots dos perden part de la seva comesa, passant, des d\u2019aquest moment, a ser nom\u00e9s monuments o records hist\u00f2rics.<\/p>\n Amb el pas del temps, el segell medieval evolucion\u00e0 cap a altres formes, primer als segells reials fets amb tinta i paper segellat, i despr\u00e9s, ja entrat el segle XIX, als realitzats amb t\u00e8cniques d\u2019impressi\u00f3 mecanitzades per al franqueig postal. El segell, doncs, ha tingut la seva significaci\u00f3 i definici\u00f3 segons el context i els costums de cada \u00e8poca.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”La medalla: del neog\u00f2tic a la representaci\u00f3 del m\u00f3n medieval” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” background_color=”#D6D6D6″ module_alignment=”center” min_height=”450px” height=”65%” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”2_3,1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”95%” max_width=”none” custom_margin=”2em|3em|3em||false|false” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_heading title=”La medalla: del neog\u00f2tic a la representaci\u00f3 del m\u00f3n medieval” admin_label=”La medalla: del neog\u00f2tic a la representaci\u00f3 del m\u00f3n medieval” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_font=”|700|||||||” title_font_size=”4em” background_color=”#dbbe32″ max_width=”70%” height=”20%” max_height=”30%” custom_margin=”|4em|||false|false” custom_padding=”|1em||2em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”right” animation_delay=”50ms” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_heading][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” text_font_size=”1.5em” background_color=”#e5e5e5″ custom_margin=”|2em|||false|false” custom_padding=”1em|1em|1em|3em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”left” animation_delay=”100ms” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n A mitjan segle XIX, l\u2019arquitecte franc\u00e8s Viollet-le-Duc endeg\u00e0 la restauraci\u00f3 de nombrosos edificis g\u00f2tics i conscienci\u00e0 la societat envers aquest patrimoni. En paral\u00b7lel i fins entrat el segle XX, es bastiren les anomenades \u00abconstruccions modernes\u00bb, tot un seguit d\u2019edificis de nova planta basats en els principis del g\u00f2tic o en les seves solucions decoratives. Aquell afany va ser compartit per altres arts, com la pintura, la joieria o la medall\u00edstica.<\/p>\n Poc despr\u00e9s, el 1867, l\u2019escultor i gravador Hubert Ponscarme execut\u00e0 la medalla Joseph Naudet<\/em>, que supos\u00e0 una ruptura amb la tradici\u00f3 medall\u00edstica en introduir-hi tres grans innovacions: elimin\u00e0 el llistell, matis\u00e0 el fons per assuavir la transici\u00f3 amb el retrat i adopt\u00e0 una tipografia adequada al tema.<\/p>\n En aquell context es desenvolupa la medalla neog\u00f2tica, que neix com un tema d\u2019estil en conson\u00e0ncia amb l\u2019historicisme que pregonava una revisi\u00f3 del passat i en coincid\u00e8ncia amb el perfeccionament del torn reductor, una innovaci\u00f3 t\u00e8cnica que popularitza la medalla. El seu enginy redueix el medall\u00f3 o model de la medalla que l\u2019artista ha obrat en una mida gran a una de petita, la de la medalla final, segons el principi del pant\u00f2graf. El resultat empetitit queda gravat en una matriu a partir de la qual es poden encunyar medalles, mecanitzant un proc\u00e9s que abarateix despeses i augmenta la producci\u00f3. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, qualsevol escultor sense formaci\u00f3 en gravat de medalles podr\u00e0 modelar un medall\u00f3 i obtenir-ne la medalla, on hi plasma el seu propi car\u00e0cter i que, en el cas dels nostres artistes, sovint inclouen les llegendes en catal\u00e0.<\/p>\n L\u2019inter\u00e8s pel m\u00f3n medieval perdura en el modernisme i es mant\u00e9 en el noucentisme fins a quedar despla\u00e7at, com altres estils hist\u00f2rics, en arribar el moviment modern. El neog\u00f2tic subsisteix en les medalles devocionals, que mantenen la forma ogival, la tipografia i les representacions figuratives de l\u2019edat mitjana. Entrat el segle XX, el passat medieval ser\u00e0 evocat segons l\u2019estil personal de cada artista.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][dnxte_masonary gallery_ids=”47,48,49,50,51,52″ thumb_size=”medium” dnxte_columns=”2″ dnxte_show_caption=”on” dnxte_caption_position=”lightbox” dnxte_details_position_on_lightbox=”bottom_image” dnxte_msnary_overlay_bg_color=”RGBA(255,255,255,0)” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” animation_style=”slide” animation_direction=”bottom” animation_delay=”400ms” hover_transition_delay=”100ms” sticky_position=”top_bottom” enable_grid_motion=”on” scroll_vertical_motion_enable=”on” scroll_fade_enable=”on” global_colors_info=”{}”][\/dnxte_masonary][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”El segell a la medalla” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” min_height=”450px” height=”65%” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”95%” max_width=”none” custom_margin=”2em|2em|3em||false|false” animation_style=”fade” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][dnxte_masonary gallery_ids=”53,54,503,95,471,472,473,474″ thumb_size=”medium” dnxte_columns=”3″ dnxte_show_caption=”on” dnxte_caption_position=”lightbox” dnxte_details_position_on_lightbox=”bottom_image” dnxte_msnary_overlay_bg_color=”RGBA(255,255,255,0)” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” min_height=”60%” height=”75%” max_height=”75%” animation_style=”slide” animation_direction=”left” animation_delay=”900ms” hover_transition_delay=”100ms” sticky_position=”top_bottom” enable_grid_motion=”on” scroll_vertical_motion_enable=”on” scroll_fade_enable=”on” global_colors_info=”{}”][\/dnxte_masonary][\/et_pb_column][et_pb_column type=”2_3″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_heading title=”El segell a la medalla” admin_label=”El segell a la medalla” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_font=”|700|||||||” title_text_align=”left” title_font_size=”4em” background_color=”#dbbe32″ max_width=”80%” height=”40%” max_height=”40%” custom_margin=”|4em|||false|false” custom_padding=”|1em||2em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”top” animation_delay=”950ms” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_heading][et_pb_text _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” text_font_size=”1.5em” background_color=”#e5e5e5″ custom_margin=”|2em|||false|false” custom_padding=”1em|1em|1em|3em|false|false” animation_style=”slide” animation_direction=”bottom” animation_delay=”1050ms” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Ja des de la seva aparici\u00f3 durant el Renaixement i fins a l\u2019actualitat, la medalla ha tractat una varietat incomptable de temes i, entre aquests, el retrat ha estat el m\u00e9s important. De fet, el naixement de la medalla al segle XV t\u00e9 a veure amb la crisi de la imatge emblem\u00e0tica o simb\u00f2lica de l\u2019individu a finals de l\u2019edat mitjana, alhora que el desenvolupament del retrat \u00e9s conseq\u00fcent al culte a la personalitat propi de l\u2019humanisme.<\/p>\n Hi ha un fet remarcable entre segells i medalles. De la mateixa manera que el segell identifica el seu propietari, la medalla commemorativa tamb\u00e9 es refereix a la persona celebrada, aix\u00ed que resulten dos objectes de petit format, de dimensions semblants, fets amb voluntat duradora i que contenen en relleu un missatge inequ\u00edvoc i personalitzat.<\/p>\n Les primeres medalles que reprodueixen segells daten del darrer ter\u00e7 del segle XIX, coincidint amb la consagraci\u00f3 t\u00e8cnica del torn reductor i amb un inter\u00e8s creixent pels segells entre els historiadors. Aleshores, la medalla viu una eclosi\u00f3 que la fa permeable a tot tipus de temes i tant particulars com institucions fan reproduir segells.<\/p>\n Avui, les medalles que representen segells s\u00f3n utilitzades com a referencia a persones, institucions o localitats relacionades amb els segells, i majorit\u00e0riament es destinen a esdeveniments, celebracions i actes institucionals o protocol\u00b7laris. Aqu\u00ed es presenten sis exemples del tractament dels segells a les medalles: les que reprodueixen amb exactitud el segell, les que s\u2019inspiren en segells amb un resultat aproximat, les que reprodueixen la forma del segell (l\u2019ogival o l\u2019empremta sobre la cera), les que presenten el segell com una part m\u00e9s de la pe\u00e7a sense guardar una proporci\u00f3 amb la resta d\u2019elements representats, les que mostren el segell adjuntat a l\u2019acta, i les dedicades als sigil\u00b7l\u00f2grafs.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” background_color=”#FFFFFF” background_enable_image=”off” parallax=”on” custom_margin=”0px||0px||false|false” custom_padding=”0px||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” width=”100%” custom_margin=”0px||0px||false|false” custom_padding=”0px||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_toggle title=”Cr\u00e8dits” open_toggle_background_color=”#dbbe32″ closed_toggle_background_color=”#dbbe32″ icon_color=”#000000″ toggle_icon=”;||divi||400″ use_icon_font_size=”on” open_icon_color=”#000000″ admin_label=”Cr\u00e8dits” _builder_version=”4.25.2″ _module_preset=”default” title_level=”h1″ title_text_align=”center” title_font_size=”2em” closed_title_text_align=”center” closed_title_font_size=”2em” background_enable_color=”off” text_orientation=”left” max_width=”100%” module_alignment=”center” custom_margin=”|||-55px||” animation_style=”fade” animation_delay=”900ms” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Organitza: Comissari Correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica Disseny gr\u00e0fic Agra\u00efments:<\/strong> Miquel de Crusafont<\/strong><\/p>\n Michel Baudat \u2013\u00a0<\/strong>Archives Communales d\u2019Arles<\/p>\n \u00c0ngels Sol\u00e0 i Patricia Jacas \u2013\u00a0<\/strong>Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat de Barcelona<\/p>\n Jos\u00e9 Manuel Pastor \u2013\u00a0<\/strong>Equipo Arqueodromo de Saragossa<\/p>\n Sylvie Juv\u00e9nal \u2013\u00a0<\/strong>Monnaie de Paris<\/p>\n Jos\u00e9 Mar\u00eda P\u00e9rez \u2013\u00a0<\/strong>Museo de la Real Casa de la Moneda FNMT de Madrid<\/p>\n Elisenda Casanova \u2013\u00a0<\/strong>Museus de Sitges<\/p>\n Fam\u00edlia de Ramon Ferran<\/strong><\/p>\n Tots els drets s\u00f3n reservats.<\/p>\n Cap part d\u2019aquesta exposici\u00f3, ja sigui text o recurs gr\u00e0fic, no pot ser utilitzada ni reprodu\u00efda per cap mitja sense l\u2019autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via per escrit dels titulars de la propietat intel\u00b7lectual i editorial.<\/p>\n Aquesta exposici\u00f3 va comptar amb el seu respectiu cat\u00e0leg<\/a>.<\/p>\n
<\/strong>Societat Catalana d\u2019Estudis Numism\u00e0tics
<\/strong>Amb el suport de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans<\/strong><\/p>\n
Rossend Casanova<\/strong><\/p>\n
Jaume Boada<\/strong><\/p>\n
La Factoria dels Anuncis<\/strong><\/p>\n
Xavier Barral \u2013\u00a0<\/strong>Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica de l\u2019IEC<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/expo-segell.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Coberta-cataleg-237x300.jpg\")
<\/a><\/p>\n